En el post anterior demanàvem que l’any 2024 fos almenys tan bo com el precedent. No portem ni dos mesos i ja sabem que els nostres bons auguris no es faran realitat. La raó és senzilla: ens ha deixat una de les nostres, la Carme Manich. 

Al Free des de fa més de 6 anys, la Carme era d’aquelles persones discretes i aplicades, sempre disposada a donar un cop de mà o a dir una paraula encoratjadora quan les coses no acabaven de sortir bé. 

Fa uns mesos que va deixar de venir als assajos per una greu malaltia que calia combatre amb un tractament mèdic esgotador. Tot i això, no va voler perdre mai el contacte amb el seu estimat cor, el cor que, segons deia ella mateixa, li havia canviat la vida.

Animant-nos abans de cada actuació, celebrant les fotos i els vídeos que ens intercanviàvem en l’eufòria post-concert, ella es convencia i ens convencia a tots que seguia sent part del Free. Perquè era ben bé així. 

Pensàvem sovint en ella, sobretot la seva corda, les sempre sofertes i solidàries contralts, i li enviàvem vídeos després de cada assaig amb cançons dedicades i molts petons. Crèiem, potser infantilment, que d’aquesta manera l’ajudàvem en la seva particular croada i que el dimarts menys pensat tornaria a aparèixer per la Casa Orlandai com si res no hagués passat.

Ara sabem que ja no podrà ser així. I també sabem que ja no rebrem els seus missatges dient-nos que cada cop cantem millor i que semblem professionals. Però sabem, igualment, que va marxar tranquil·la i en pau. I que no ens deixarà del tot, perquè des d’ara la Carme estarà una mica en tots nosaltres en cada assaig i cada concert que fem.

Adeu Carme, estimada, que la terra et sigui lleu.